El TJUE sotmet al IRPH al control de transparència

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que, atès que el IRPH no es tracta d'un índex hipotecari d'aplicació imperativa, es troba sotmès al control de transparència. Per a superar aquest control, no n'hi ha prou que sigui comprensible en un pla formal i gramatical, sinó permetre al consumidor mig estar en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul de l'índex, per a valorar les conseqüències econòmiques del IRPH.

En contra del criteri marcat pel Tribunal Suprem al 2017 i seguint la línia proposada per l'Advocat General, Maciej Spuznar, el TJUE ha considerat que el fet que l'índex sigui oficial i, per tant, vàlid, no l'exclou de l'àmbit d'aplicació de la Directiva 93/13, de protecció dels consumidors, per la qual cosa els òrgans jurisdiccionals espanyols han d'examinar la transparència de la seva inclusió en cada cas per a valorar la seva possible abusivitat, havent de verificar si l'entitat bancària va comunicar al consumidor tots els elements que poden incidir en el cost total del seu préstec.

Així, el Tribunal de Justícia declara que, per a complir amb el requisit de la transparència que imposa la Directiva, les clàusules que fixin en els contractes de préstec hipotecari un tipus d'interès variable no sols hauran de ser comprensibles en un pla formal i gramatical, sinó també permetre que el consumidor mig, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul del referit tipus d'interès i de valorar així, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, d'aquestes clàusules per a les seves obligacions financeres.

En aquest sentit, el TJUE considera com a circumstàncies a tenir en compte per a valorar si la informació amb la qual comptava el consumidor era suficient, que els elements principals relatius al càlcul del IRPH figuraven en la Circular 8/1990, publicada en el BOE, així com la informació que es va facilitar al consumidor sobre l'evolució del IRPH en els anys anteriors a la celebració del contracte.

Ha de tenir-se en compte que en multitud d'ocasions les entitats bancàries han concedit préstecs referenciats a l'Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris (IRPH) en lloc de l'Euribor, l'índex de referència comunament utilitzat, sense advertir les diferències existents entre l'un i l'altre, amb el pretext de què es tracta d'un índex més estable, i emparades en el fet que es tracta d'un índex oficial i, per tant, perfectament vàlid.

El IRPH es constitueix com la mitjana de les TAEs dels préstecs hipotecaris concedits en els tres anys anteriors per les entitats bancàries, per la qual cosa s'obté com la suma de la mitjana dels índexs de referència, més la mitjana dels diferencials a afegir a aquests, més la mitjana de les comissions i despeses associades als préstecs, és a dir, que per definició el IRPH sempre serà un índex el valor del qual serà superior a l'Euribor, atès que a aquest se suma la mitjana dels diferencials i comissions de la resta de préstecs.

I això s'agreuja en situacions de crisi financera com les suportades recentment, atès que les entitats bancàries compensen les baixades de l'Euribor amb un increment dels diferencials a afegir a aquest, la qual cosa en la pràctica suposa que les dràstiques baixades dels tipus d'interès no es veu reflectida en el IRPH (per aquest motiu s'oferia com un índex més estable).

Per tant, en la pràctica en cada cas haurà d'examinar-se la informació facilitada per l'entitat bancària per a comprovar si el consumidor en qüestió es trobava en disposició de comprendre les conseqüències econòmiques de la incorporació del IRPH en el seu préstec hipotecari.