Meritació del cànon de regulació i la tarifa d'utilització d'aigües

Com és sabut, el nostre sistema jurídic imposa l'obligació de pagament de taxes a aquells que es beneficiïn de les obres realitzades per l'Administració estatal, destinades a compensar les despeses d'inversió, explotació i conservació d'aquestes. Respecte de l'anterior, trobem les dues figures legals per les quals es pot exigir l'abonament de la taxa: el cànon de regularització i la tarifa d'utilització. Doncs bé, quant al moment en què neix l'obligació tributària de satisfer el cànon/tarifa, la normativa estableix la seva periodicitat anual, reportant-se quan es produeixi el benefici o millora (cànon) i des que puguin utilitzar-se les obres hidràuliques (tarifa).

La principal problemàtica es localitza en la falta de concreció i claredat del moment de la meritació, sent el Tribunal Suprem qui s'ha encarregat de fixar-lo. En concret, ja va disposar que la meritació de la taxa es produeix el “primer dia de l'any natural, a excepció d'aquell any en què es produeixi el fet desencadenant de l'obligació”, això és, les obres que s'hagin realitzat.

Tanmateix, malgrat l'especificació citada, l'Administració ha vingut aplicant disparitat de criteris, provocant successives reclamacions. El que ha obligat al fet que el nostre Alt Tribunal hagi hagut de tornar a pronunciar-se sobre el criteri fixat i les seves conseqüències, mitjançant les Sentències de 18 de juny i la Sentència de 19 de juny de 2020, que vénen a precisar el següent:

• Que el moment de la meritació de l'obligació és el primer dia de l'any natural, amb l'excepció abans precisada.
• Que el cànon/tarifa que s'aplicarà a un exercici ha de ser aprovat abans de l'inici d'aquest. En cas contrari, si és aprovat una vegada iniciada la campanya, s'estaria vulnerant el principi de legalitat, perquè els poders públics tenen l'obligació de donar a conèixer els elements essencials de les obligacions quan sorgeixin de la llei (com les tributàries) abans que tals obligacions neixin.
• I finalment, que les liquidacions han d'emetre's en l'exercici concret al qual corresponguin, sent extemporani girar-les en anys posteriors.

La inobservança de les estipulacions avantdites i establertes com a criteri interpretatiu pel nostre Tribunal Suprem comportaran, com ha ocorregut en els procediments judicials ja resolts, la nul·litat de les liquidacions girades; sent reclamables les quantitats indegudament abonades per tals conceptes.