Negativa de l’asseguradora al pagament de l’assegurança de vida

A vegades els assegurats es poden trobar amb la negativa de l'asseguradora al pagament de l'assegurança de vida emparant-se en les més variades excuses i artificis legals. No obstant això, tant la legislació vigent en matèria d'assegurances i protecció de consumidors com la jurisprudència, ofereixen una garantia de cobrament, fins i tot extrajudicialment, enfront de tals abusos.

Qualsevol succinta anàlisi jurisprudencial que fem en relació amb les assegurances de vida, haurà de concloure que es tracta d'una matèria d'important litigiositat. Al marge dels retrets morals que puguin realitzar-se a les companyies, que després de cobrar importants primes, es neguen a fer front a les seves obligacions quan esdevé el sinistre, des d'un punt de vista legal no hi ha dubte que en nombroses ocasions l'impagament de l’assegurança resulta completament injustificat.

Els motius adduïts per a negar el pagament de la prestació als beneficiaris són extraordinàriament variats i heterogenis, encara que la majoria d'ells podrien ordenar-se en tres grans grups:

Exclusions de riscos en el contracte d'assegurança. Es tracta del mitjà principal pel qual les companyies asseguradores pretenen excloure el pagament de les prestacions acordades. No obstant això, els tribunals es mostren molt estrictes amb el compliment de les normes específiques sobre clàusules d'exclusió que estableixen tant la Llei de Contracte d'assegurança com la de Condicions Generals de la Contractació. A això cal afegir-li la interpretació que el nostre Tribunal Suprem fa sobre la distinció entre les clàusules delimitadores del risc i les limitatives dels drets dels assegurats. En tal sentit, aquest segon tipus de clàusules precisa d'una acceptació especial anomenada “doble signatura”. Això implica que aquelles clàusules que limitin els drets dels assegurats, perquè modulin la indemnització, entre altres drets, han de ser destacades tipogràficament i acceptades individualment per escrit; en cas contrari, aquesta clàusula serà invàlida.

Omissió d'informació rellevant per part de l'assegurat. En l'àmbit de les assegurances de vida, l'assegurat està obligat a complir estrictes deures d'informació relacionats amb la seva salut. La defunció a conseqüència d'una malaltia anterior al contracte d'assegurança pot donar lloc a l'extinció de la prestació acordada, si va haver-hi ocultació d'informació. No obstant això, això no significa que les asseguradores puguin negar-se de manera sistemàtica al pagament de les prestacions en els casos en els quals existeixi qualsevol dubte sobre tals extrems. Especialment, quan és l'asseguradora qui omet la realització del qüestionari, quedant els riscos sense la seva corresponent valoració i l'assegurat exonerat del deure d'informar de tot allò que no estigui comprès en aquell.

Impagament de primes d'assegurança. La falta de pagament de la prima de l'assegurança pot donar lloc a l'extinció del contracte i, conseqüentment, a la negativa de l'asseguradora a fer front al pagament de la prestació en cas de defunció posterior. Ara bé, un mer retard no suposa la resolució automàtica del contracte, sinó que la companyia ha de complir una sèrie de requisits previs que li marca la llei i que els tribunals apliquen indefectiblement.