El Tribunal Suprem ha adoptat en la seva Sentència de 15 de novembre de 2017 el criteri fixat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 20 de setembre de 2017 sobre la informació a traslladar al consumidor que subscriu un préstec amb clàusula multidivisa, per la qual cosa considera que el banc ha d'assegurar-se que el consumidor rebi informació suficient com perquè pugui no sols conèixer la possibilitat d'apreciació o de depreciació de la divisa estrangera en què el préstec es va contractar, sinó també valorar totes les conseqüències econòmiques que d'això puguin derivar-se. Per tant, amb aquestes sentències les possibilitats d'obtenir la nul·litat de la clàusula s’incrementen notòriament.

L'objectiu que transcendia darrere d'aquestes operacions, en les quals es pactava calcular la quota i el capital pendent en una altra divisa diferent de l'euro, no era un altre que aprofitar els baixos interessos i el canvi favorable de les monedes de referència. D'aquesta manera, les quotes d'amortització periòdiques podien resultar inferiors i suposaven un estalvi considerable per al deutor.

Aquesta situació va ser aprofitada per algunes entitats bancàries per a oferir-li-ho als seus clients en moments temporals d'incertesa sobre l'evolució de les divises en qüestió amb l'objectiu d'obtenir major benefici quant a la meritació d'interessos, atès que, si la moneda de referència no es comporta de manera estable i es produeix una revaloració, les amortitzacions de la hipoteca i els tipus d'interès mensuals a pagar s'encareixen.

No obstant això, en la immensa majoria dels casos les entitats financeres no van advertir degudament als seus clients dels riscos intrínsecs de contractar aquest tipus d'hipoteques. En aquest sentit, la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 20 de setembre de 2017) assenyala que les entitats financeres han de “exposar les possibles variacions dels tipus de canvi i els riscos inherents a la subscripció” i, en concret, han d'assegurar-se que el consumidor comprengui l'efecte real “en les quotes d'una forta depreciació de la moneda de curs legal de l'Estat membre del domicili del prestatari i d'un augment del tipus d'interès estranger”.

En síntesi, l'Alt Tribunal Europeu disposa que la transparència no es deriva únicament d'una redacció clara i comprensible, sinó que és imprescindible una informació suficient al temps de la contractació que permetés als clients adoptar la seva decisió de manera “fundada i prudent”. En similars termes, i fent-se eco d'aquesta doctrina, la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de novembre de 2017 ha considerat que no es complirà la transparència deguda si l'entitat bancària no ha informat, entre altres circumstàncies, que “la fluctuació de la divisa suposa un recàlcul constant del capital prestat, la qual cosa determina que, malgrat el pagament de les quotes d'amortització periòdica, el prestatari pot deure un capital en euros major que el que li va ser lliurat en concertar el préstec”.

En conclusió, en l'habitual cas que el particular no hagi estat informat prou de les veritables característiques i riscos de la hipoteca multidivisa, disposa d'elevades possibilitats d'anul·lació de la clàusula. La declaració de nul·litat permetrà al client la continuació del préstec hipotecari en euros, minorant-se el capital pendent d'amortització i la devolució de tots els imports pagats de més.